EAP-B01 Nou Barris

Revistes Abril 2011

REVISTES ABRIL

  • 1.    SUPORTS.  Vol.14.  
  • Monogràfic : Pràctiques basades en l’evidència.

    • Recerca en educació especial: Mètodes científics i pràctiques basades en l’evidència. 
      S.L. Odom. E. Bratlinger...
    • La conceptualització actual de la recerca científica en l’educació i la complexitat de portar a terme recerca en les situacions d’educació especial són subjacents en el desenvolupament dels indicadors de qualitat. Els programes de recerca en el camp de l’EE s’han donat per etapes: des de la recerca descriptiva inicial, a la recerca experimental causal, fins a la recerca que examina els processos que poden afectar l’adopció i l’ús a gran escala d’una pràctica. A cada etapa són rellevants diferents preguntes de recerca i es necessiten diferents metodologies d’investigació.
    • Vint anys de recerca sobre la intervenció en la comunicació de persones amb discapacitat intel·lectuals i de desenvolupament greus. M.E. Snell, N. Brady...
    • Revisió d’articles entre 1987-2007 per avaluar la situació actual d’evidències que donen suport a intervencions comunicatives a persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament greu.
    • Condicions per mantenir pràctiques basades en l’evidència en l’ensenyament inicial de la lectura. B.R. Foorman, L. C. Moats.
    • Revisió dels últims documents de consens per definir les pràctiques basades en la recerca en l’ensenyament inicial de la lectura. Referència concreta a la “Iniciativa sobre la lectura de Texas” i el projecte de recerca dels autors a Houston i Washington. Es comenten les condicions essencials per mantenir i ampliar l’ensenyament de la lectura basada en la recerca i s’identifiquen els obstacles principals.

    Articles.

    • Què en penses? L’opinió de joves amb discapacitat intel·lectual sobre el seu futur. M. Corominas, A. Dachs, E. Fernández...
    • L’objectiu de l’article és presentar els resultats d’un qüestionari sobre les perspectives de vida futura que tenen els alumnes amb discapacitat intel·lectual i que participen en l’etapa de transició a la vida adulta. Les opinions dels alumnes es categoritzen tenint present les vuit dimensions i indicadors de qualitat de vida de Schalock.

    Clàssics.

    • Avaluació d’ubicacions en entorns menys restrictius mitjançant la comparació social. Andrew R. Brulle, Lyle E. Barton, Alan C. Repp.
    • Estudi on es recullen dades observacionals en aules de batxillerat per alumnes deficients i no deficients en un esforç per establir normes socials a efectes de comparació i ajudar a determinar quins dels alumnes deficients ho feien prou bé per poder ser integrats amb els alumnes no deficients.

     Aplicacions.

    • Ensenyar habilitats d’ús del vàter a dues persones amb discapacitat intel·lectual severa. J. Font, D. Simó,...
    • Proposta de dos programes intensius per treballar el control d’esfínters amb un alumne d’una escola d’EE i amb una usuària d’un centre d’atenció especialitzada.

     

  • 2.    GUIX 370. DESEMBRE.
  • Monogràfic: Una revolta hipotètica al 0-12

     

    • Una hipotètica revolta d’unes escoles hipotètiques. Joan Domènech. Cal allunyar-se de la visió tècnica i quantitativa de l’educació i apropar-nos a noves mirades sobre la multiplicitat d’aspectes que defineixen l’educació si volem construir en la pràctica una escola que respongui a les necessitats que la societat reclama.
    • Què significa un currículum al servei dels aprenentatges de l’alumnat i gestionat democràticament? Fanny Majó. Expressió del sentit de la democràcia quan aquesta omple l’aula i esdevé un puntal en l’organització dels aprenentatges dels infants i en la interpretació del currículum escolar. Les assemblees permeten decidir les necessitats d’aprenentatge que porta al professorat a preparar situacions educatives a partir dels interessos dels nens.
    • És possible un temps que afavoreixi aprenentatges de qualitat? Gemma Heras. Si el temps ha de ser un aliat en la feina que realitzem, cal fer-ne un replantejament en la seva essència. No cal esmerçar més temps a organitzar-lo millor, ens cal una nova mirada. Cada aprenentatge té el seu ritme i el seu temps.
    • L’equip directiu ha de mirar cap a l’aula i tenir-la com a referència del seu projecte i la seva pràctica. Sunta Sogas. L’equip directiu de l’escola o l’institut exerceix un paper preponderant en la qualitat de l’educació que s’hi genera per la responsabilitat que ha assumit, la visibilitat que mostra com a cap de la institució, el ressò privilegiat de la seva veu i el lideratge que exerceix en la comunitat escolar.
    • És la tribu la que educa. Rosa Gibert. Cal superar les pors i el concepte tradicional de participació de les famílies a l’escola i caminar, sense dogmatismes, cap a aquest sentiment de tribu que vagi una mica més enllà. Quin és el grau correcte de participació de les famílies a les escoles?
    • Una altra mirada a l’avaluació. Jordi Canelles. Pensar en l’avaluació és tenir en compte un element més del procés d’aprenentatge on intervenen elements cognitius i emocionals. L’avaluació ha d’estar al servei de les persones, per tant, cal que s’allunyi de qualificacions per acostar-se a processos narratius. Avaluar demana pensar críticament, i aquesta és una operació mental complexa que vol aprenentatge, per tant, temps.
    • Pot ser que la formació permanent sigui una reflexió sobre la pràctica i consolidi un treball en equip?. Montserrat Anton. Reflexió sobre la importància de partir dels coneixements assolits a la formació inicial per començar la formació continuada en el context del centre educatiu on es desenvolupa la tasca professional.
    • La formació inicial. Cap a un model formatiu professionalitzador. Begoña Piqué. A partir d’un canvi d’identitat en el formador i d’establir acords de col·laboració amb el conjunt del sistema educatiu, és possible establir una formació inicial professionalitzada que permeti construir conceptes i sabers teòrics nous per als estudiants a partir de situacions específiques, com també que ajudi a integrar i mobilitzar els recursos adquirits per crear competències professionals.
    • L’escola que imaginem des de la xarxa ( o coordinació) del 0-12. Síntesi elaborada per una trentena de persones i anàlisi de la pràctica realitzada a les IX iX Jornades de Coordinació d’escoles.

    Experiències.

    • La millor cura, la prevenció. Imma Campabadal, Eva Martínez, Isabel Orteu. L’adquisició d’hàbits posturals correctes s’ha de treballar amb els infants des de petits. L’educació d’aquests ha de ser compartida pel professorat i les famílies.
    • Treball cooperatiu: una actitud, un servei i una manera competent d’aprendre. Dolors Oliver. Experiència de treball cooperatiu en una escola d’educació especial, centre maregassa de Badalona.
    • La coordinació entre primària i secundària des d’un enfocament orientador. José Diego Vargas, laura Villares. La coordinació entre escoles i instituts és una prioritat del sistema docent, recollit a les instruccions d’inici de curs. L’article exposa el model seguit des del curs 2003-04 a les zones d’Arboç, Montblanc, Reus i el Perelló.

    Transició de P-2 a P-3 a Parets del Vallès. Marta Amela.

    Aprenentatge i competències per un món que canvia. Jaume Illa. Necessitat d’incorporar competències informacionals de l’alumnat per millorar l’aprenentatge.

    Envellir a l’escola amb paraules meloses. Juli Palou, Jaume Cela.  Article sobre la convivència de generacions diferents en els centres educatius.

    3.    GUIX 372. Febrer 2011.

    ( Nova estructura interna de la revista )

    A Fons: Creativitat i educació

    • Creativitat social: un intent de no perdre el fil. Angélica Sátiro.  Proposta de l’aula com un microcosmos social en el qual es pot desenvolupar la capacitat creativa, tant dels individus com del col·lectiu. Argumenta sobre la relació entre creativitat social, la ciutadania creativa i la construcció d’una xarxa de valors que funcioni com a xarxa de protecció.
    • Ètica amb creativitat. Enric Prats. Les societats líquides presenten reptes inèdits en el terreny de l’ètica però també de la creativitat, especialment en l’àmbit educatiu. Article que reflexiona des d’aquests supòsits i aposta per un enfocament de l’educació que ofereixi oportunitats perquè el subjecte es vegi capaç de transformar les seves condicions de vida.
    • Educació científica: És el temps que has perdut amb la rosa, el que la fa tan important. David Vilalta. Aprendre ciència té a veure amb fer-la, i la fan les persones. Pensar creativament aporta amplitud d’enfocaments per resoldre problemes, realitzar observacions noves, fins i tot per comunicar idees.
    • Educació artística i creixement personal. Catalina Sbert. L’educació artística és una de les tres àrees centrals, juntament amb la filosofia i l’aprenentatge lingüístic, que constitueixen el servei de l’edifici educatiu. L’art com instrument per comunicar-se amb un mateix, per expressar-se, per anar descobrint i descobrint-se.
    • Escoles de nova creació, necessitat d’innovar. Anna Traval, Jordi canelles. Participar en la construcció d’un centre educatiu és un repte personal i una gran oportunitat per repensar l’educació d’avui. La funció directiva s’ha de plantejar des de tres àmbits. El curricular, el del claustre de mestres i el de les famílies.
    • Diàleg visual i creativitat social. Fèlix de Castro. La creativitat social és la capacitat dels individus de pensar el món de maneres diferents. La creativitat social potencia les habilitats de pensament i actituds ètiques . A partir d’una experiència amb una exposició de fotografies i d’aforismes que dialoguen entre si, es reflexiona sobre el poder educatiu de la creació artística pensada per a l’educació de la creativitat social.
    • Bibliografia. Angelica Sátiro.

    Reflexió.

    Aprendre x participar x aprendre. 5è Congrés d’educació i Entorn a la Seu d’Urgell. Josep Vallcorba. En l’actual moment de canvis profunds i d’un certa fragilitat de les institucions educadores tradicionals cal repensar els processos i renovar el compromís  cap a l’èxit educatiu per a tothom.

    En la pràctica.

    Cal llegir? El segon llibre, també cal.Maria Mateo. Els nois i noies pràcticament no llegeixen, però amb els llibres poden reflexionar sobre la realitat donada i prendre’n distància.

    Una tarda amb les famílies a l’escola. Elena arces, Lurdes Boladeras, Anna Mach. Experiència de l’escola Mare de Déu de la Muntanya (Esparreguera) on els pares i mares comparteixen activitats amb els seus fills i filles dins les aules.

    Trastorn d’aprenentatge i fracàs escolar. Lidia Arroyo. Un dels problemes més habituals són els trastorns d’aprenentatge. Infants sense afectació neurològica o sensorial, intel·ligència normal, bona estimulació, reforç adequat i no aconsegueixen satisfer els objectius d’acord a la seva edat cronològica i pel curs acadèmic en què es troben.

    Finestra oberta.

     Una setmana de vacances al febrer. Lola Abelló.

    Tema del curs. Construir l’aula des de la condició humana.

    Habitar l’aula quan la comunicació és essencial. Mercè Segarra. Es narren intervencions a l’aula on s’evidencia el paper de la comunicació i com aquesta és el vincle que fa possible una cultura a l’aula on totes les persones tenen veu pròpia, són escoltades i juntes anem avançant en el coneixement.

    Escola, territori, comunitat.

    Tots i totes eduquem a l’Ametlla. Rosa Beltran. Bloc participatiu, informatiu i de difusió sobre temes educatius referents als eixos família, escola i comunitat ha estat creat per l’ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

    Flaix.

    Escenificar la vida. Fundació Universitària del Bages.  L’escola pública Josep Orriols de Moià considera que el muntatge d’obres de teatre és un element curricular important.

    BLOC.

    IDEES: Cuina a l’escola                                                               GUIX DOS: M’agraden els massatges

    TIC-TAC: El video com a vehicle d’aprenentatge                             CUIDA’T: La comunicació assertiva  

                                                                                                     dels docents.

    VIURE LA LECTURA: Si Jules Verne visqués                                RECULL: Bibliomèdia, Hem llegit. Web...

                 avui, Miquel Strogoff seria un còmic.

    ESCOLA INCLUSIVA: Detectar alumnat amb                               AMB TOTS ELS SENTITS: recomanació

                altes  capacitats.                                                           de Carlos Lomas.

     

  • 4.    GUIX 373. Març
  • A Fons.: Activitat matemàtica i comunicació.
    • El significat a l’escola de l’activitat matemàtica. Carlos Gallego. Recull d’articles que reflexionen sobre com ha de ser l’ensenyament de les matemàtiques preocupades pel significat que tenen.
    • Volen saber què passa amb els nombres quan calculem. Helena Forrellad. La Castanyada. Experiència a quart de primària de l’escola Bellaterra que planteja qüestions sobre la pràctica del càlcul a l’escola.
    • Controlar el temps per comprendre la vida de la papallona. El vincle entre l’activitat matemàtica i la vida científica. Iñaki Villanueva. La matemàtica constructora de significat en la vida científica.
    •  Una xarxa de contextos per a l’activitat matemàtica. Nando Pons. Les pràctiques matemàtiques s’han de contextualitzar fent que tinguin alguna significació per a cadascuna de les persones i per al grup d’alumnes.

    Reflexió.

    • Espais de benvinguda educativa i escola. Quin valor afegit?  Jordi Collet-Sabé, Laia Narciso, Glòria Solà. Descripció dels EBE i resultats de la recerca avaluativa realitzada sobre el valor afegit educatiu que aporten els EBE, tant en relació a l’escola (aprenentatges), com a l’entorn (ciutadania), i ales famílies.

    En la pràctica.

    • Fem poesia. Cristina Vallès.
    • El procés d’acollida a les famílies nouvingudes des de l’AMPA.Maria Barrachina, Marta Faus, Teresa Monner.

         Finestra oberta

    • La planificació estratègica. Una eina per fer realitat el projecte educatiu. Eugeni Garcia Alegre. La planificació estratègica és un marc de referència per a l’acció, però no sempre té èxit, depèn de la capacitat de lideratge de l’equip directiu, la professionalitat del claustre, l’existència d’un compromís i de quins siguin els incentius.

        Tema del curs: Construir l’aula des de la condició humana.

    • Poblar l’escola per habitar la societat. Albert Díez Vañó. Experiència amb alumnes de 5è de prim. On ells són agents actius en la construcció de la seva escola, aquests fet els ajuda a assolir les competències necessàries per formar part de la societat, es crea consciència col·lectiva.

        Escola, territori, comunitat.

    • Som una escola! Perdoneu, algú ho havia de dir!. Annabel Remón, Núria Gil. Experiència d’una escola d’adults per ser considerada escola.

       BLOC:  Articles:

    • Fomentar la creativitat en grup.
    • La PDI a l’escola inclusiva
    • Buscar escola quin trasbals!
    • El berenar de les verdures.
    • Salut postural.
    • Recomanacions bibliomèdia, trobades,web..
    • Recomanacions de Jaume Cela.

     

  • 5.    AULA 197. Desembre
  • Aula de Educación para la interculturalidad.

     

    • La educación intercultural en el siglo XXI: ¿realidad o utopía? Noelia Ibarra, Josep Ballester. Se pretende ofrecer una visión panorámica de la concepción y el tratamiento de la perspectiva intercultural en los centros.
    • La educación literaria e intercultural en la construcción de la ciudadanía. Noelia Ibarra, Josep Ballester. Se analiza la educación literaria e intercultural como herramienta privilegiada en la construcción de un currículo plural.
    • ¿Pedimos peras al olmo? Una escuela inclusiva con familias de exclusión social. Manuel Ferrer, Alicia Martin. Proceso de transformación de una escuela de Valencia que se incorpora a la corriente de escuelas inclusivas.
    • Percepciones de los alumnos sobre el aprendizaje de la L2 en contextos plurilingües. Pilar García Vidal. Experiencia de alumnos con diferentes lenguas maternas sobre su experiencia al aprender una nueva lengua.
    • Talleres interculturales en la escuela pública. Virginia Martínez Calvo. Descripción de talleres desarrollados en un centro para poder acoger la avalancha de alumnado inmigrante.

          Innovación educativa.

    • Educación plurilingüe. Joan Perera. Una educación plurilingüe justa, enriquecedora y de calidad responde a una ideología integradora, dando lugar a modelos educativos, interculturales, que comportan la reorganización de los centros y la introducción de cambios en los contenidos que se imparten.
    • Interculturalidad, inclusivo, Chaparral. Luís Morales. Experiencia concreta en una escuela pública de la costa malagueña.
    • Aumento de alumnado inmigrante y éxito escolar. Núria Marín. Experiencia de escuela mare de Déu de Montserrat de Terrassa. No es el aumento de inmigrantes lo que lleva al fracaso escolar, sino las prácticas educativas que realizan las escuelas.
    • La lengua materna de los recién llegados, capital cultural valioso. Anna M. Moreno. Documental Digue’m una paraula realizado por el aula de acogida del IES Bernat Metge de Barcelona…

    Intercambio de experiencias.

    • ThinK 1. Tv: una comunidad de aprendizaje al servicio de la educación. Julia Hurtado.  Principios de una televisión educativa. www.think1.tv
    • Los mandos interactivos de respuesta en educación primaria. José Fco. Pérez Aguilar, Mª. Del Amor Jiménez Jiménez. Experiencia basada en las TIC basada en “sistemas de mandos interactivos de respuesta”. Permite realizar preguntas colectivas al alumnado, recoger las respuestas individuales emitidas mediantes mandos electrónicos, registrarlas… y ser utilizada en la evaluación continuada del alumnado.
    • Evaluación integrada: de las gafas de ver matemáticas al examen radiofónico.  Antonio Israel marcado, Emma Sola i María Martí. Modelo de evaluación integrada con alumnado de nee de 1º ESO.

    Acción Comunitaria.

    • Mediadores en cambio climáticos, una experiencia práctica. Anna I. Olmedo, Ángel Rubio.

     

  • 6.    AULA 198. Enero
  • Cambio en la estructura interna de la revista )

     

     Aula de…: El autodiagnóstico pedagógico como medida de calidad en el aula.

    • Criterios para la mejora de la práctica educativa. Antoni Zabala. Difícilmente se puede mejorar la enseñanza si no se disponen de indicadores o protocolos estables que permitan reconocer las buenas prácticas e identificar las estrategias de enseñanza más apropiadas para la consecución de los objetivos educativos.
    • ¿Qué impide a la calidad llegar al aula.? De los sistemas de gestión de la calidad y la excelencia en su aplicación al sector educativo y formativo. Federico Malpica. Los espacios de reflexión compartida, las programaciones de aula, las reuniones de equipos docentes deben contar con indicadores claros que permitan reconocer las prácticas profesionales adecuadas.
    • El autodiagnóstico pedagógico. Herramienta básica de la calidad en el aula. Federico Malpica.
    • El compromiso de la mejora continua. Josep. Ramón Gimeno, Gloria Santaeulària.  Articula que explica que procesos ha seguido el centro Infant Jesús de Barcelona y como el autodiagnóstico pedagógico ha ayudado a obtener la información necesaria para poder seguir trabajando según las necesidades reales de la institución.
    • Escalae en Chile. Ana Elena Schalk. Primera experiencia de implementación del sistema Escalae en un centro educativo de Chile.
    • Autodiagnóstico pedagógico. Gloria Santaeulària. Reflexión de la experiencia de implementación de la Escuela Thau de Barcelona.

    Innovación educativa. El conocimiento social y las competencias básicas.

    • El conocimiento social y su contribución a la enseñanza y el aprendizaje de las competencias básicas. Roser Canals, Joan Pagès. Ejemplifica la importancia que el pensamiento social tienen en la construcción de una ciudadanía activa y crítica.
    • Cómo enseñar ciencias sociales para favorecer el desarrollo de las competencias básicas. Neus González Monfort, Antoni Santisteban. Necesidad de enfoque multidisciplinar desde la enseñanza de las ciencias sociales. La metodología debe basarse en la solución de problemas sociales, en la indagación, la interacción y la cooperación.
    • Aprender el mundo. Juanjo Fernández, Laura Pagès. Ejemplo del desarrollo de competencias en 2º y 4º de educación primaria.
    • Trabajar por competencias, decidir por competencias. Dolors Bosch. Presentación de una secuencia didáctica de ciencias sociales de 1º ESO titulada “De recolectores a agricultores”, en la que se propone desarrollar y evaluar cuatro aspectos que forman parte del mapa competencial que ha diseñado el centro.
    • ¿Qué tiempo hará mañana? Joaquín García Andrés. La predicción del tiempo atmosférico es el eje conductor de una experiencia a través de la cual se propone el aprendizaje de los contenidos relativos al clima y seres vivos, aplicando una metodología activa, integrando las TIC y el desarrollo de las competencias básicas.

    Reflexión.

    • Bibliotecas escolares en España: realidad y ficción. Inmaculada Vellosillo

    Entrevista.

    • Un docente afecta emocionalmente al niño. Boris Cyrulnik.

    Acción comunitaria.

    • Mediadores juveniles. Juan Agustín Morón, Encarnación Pedrero, David Cobos. Formación en educación para la salud y prevención de drogodependencias.

    A pie de aula.

    • Integración de un alumno con dificultades físicas en la ESO.

    BLOC:

    • Juegos musicales
    • Webquest y matemáticas.
    • Los libros no tienen retrovisor.
    • La carta de compromiso educativo.
    • Descubriendo enigmas
    • Calentar la voz.
    • Miradas, libros, encuentro…
    • Recomendación de Mari Carmen Díez.

    AULA 199. Febrero.

    Aula de…: La creatividad como motor de desarrollo y de inclusión social. Equipo del II Congreso Internacional de Creatividad e Innovación Crearmundos.

    • Creatividad social: un intento de no perder el hilo. Angelica Sátiro.
    • Ética con creatividad. Enric Prats. Articulo reflexiona y apuesta por un enfoque de la educación que ofrezca oportunidades para que el sujeto se vea capaz de transformar sus condiciones de vida.
    • Educación científica. Es el tiempo que has perdido con la rosa lo que la hace tan importante. David Vilalta. Pensar creativamente aporta amplitud de enfoques para resolver problemas, realizar nuevas observaciones, incluso para comunicar ideas.
    • Dialogo visual y creatividad social. Félix de Castro. A partir de una exposición fotográfica y aforismos que dialogan entre sí, se reflexiona sobre el poder educativo de la creación artística pensada para la educación de la creatividad social.
    • Hip Hop Lab: educación a través del arte y la cultura urbanos. Gabriela Berti. Algunas claves para llevar a cabo el trabajo en el aula con jóvenes a través del arte urbano, potenciando las competencias básicas y propiciando la educación en valores.

    Innovación educativa. Educación para la ciudadanía.

    • Educación para la ciudadanía y el desarrollo de las competencias. Julián Arroyo. El área de ciudadanía forma parte del actual sistema educativo, con contenidos capaz de desarrollar las ocho competencias básicas, y cuenta con potencialidades para ayudar al alumnado a resolver problemas de la vida cotidiana.
    • Enseñar competencias en educación para la ciudadanía. Antonio Bolivar. Educar para el ejercicio activo de la ciudadanía no es asunto de una sola asignatura, concierne a todo el profesorado, al centro escolar y a toda la comunidad.
    • La signatura de educación para la ciudadanía en el marco de un plan global de educación en valores. Juan de Dios Fernández Galvez.
    • Blas Infante, en el 125 aniversario de su nacimiento. Una tarea integrada para el tercer ciclo de educación primaria. Miguel Ángel Ariza, Fernando Trujillo.
    • El desarrollo de competencias en la educación para la ciudadanía. Ejemplos de unas prácticas variadas. Joan Llusà, Jordi Nomen, Joan Pagès.
    • Creando ciudadanía para la participación. Gabriel Ureña. Experiencia de intercambio y convivencia de representantes de alumnos para el desarrollo de las competencias básicas, en unas jornadas para convivir en ciudadanía.

    Reflexión.

    • Expresar la ira. Educar la agresividad en la etapa de primaria. Gemma Alsina.

    Acción comunitaria.

    • Un proyecto lúdico de APS que da libertad. Intervención educativa en el tiempo libre mediante el juego en los centros penitenciarios. Antonia Ramón, Viktor Bautista.

    A Pie de aula.

    • Rechazo de la escolaridad ordinaria.

    BLOC:

    • Cocina en la escuela
    • El vídea como vehiculo de aprendizaje.
    • Si Julio Verne viviera, Miguel Strogoff sería un cómic.
    • Detectar alumnos con altas capacidades.
    • No te enRE.es
    • La comunicación asertiva de los docentes.
    • Miradas, libros…
    • Recomendación de Carlos Lomas.

     

  • 7.    ÀMBITS. 31 Hivern 2011.
  • Articles.
    • La situació educativa a Catalunya. Una proposta d’hipòtesis per a generar reflexió. Jaume Funes.
    • Les funcions del professor de suport en el marc d’una escola per a tots. Conseqüències per a la formació. Climent Giné, David Durán.
    • Cap vent no és bo per a qui no sap on va. Reflexions sobre la USEE en el marc de la inclusió. Teresa Julià.
    • La USEE de trastorn de conducta de l’institut Narcís Xifra Masmitjà de Girona. Àngels Donadeu, Carme Jiménez i Lidia Renart.
    • L’impacte de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre el currículum escolar: una transformació en curs. César Coll.
    • De la llibreta al bloc. Una experiència de treball interdisciplinari a l’aula a través de les TIC. Antoni Alberich, Raul del Castillo.
    • Entendre el conflicte per transformar-lo. Enric Bolea.
    • Relacions i vincles en els sistemes humans: Alguns ingredients per a la seva comprensió. Sílvia Palou.
    • Catalunya-Nicaragua: Fent realitat un somni.  Montserrat Carné, Sandra Galera.

    Crònica de...

    • L’estratègia i gestió policial als centres educatius. Elena Martínez, Domènec Colomé, Zohair Araibi.

    Associació.

    • FECAFAMM. Les famílies i la salut mental.

    Llibres.

    • Paraules al voltant de món. Albert Bargués.

     

     

     

     

     

     

     

      

     

     

     

     

    Estàs aquí:Inici Revistes Revistes Abril 2011