EAP-B01 Nou Barris

Revistes DESEMBRE 2010

GUIX 366/ 367:  Monogràfic: Educació lenta  //  AULA 193/194 : Educación lenta. 

GUIX 369: Aprendre a mirar el món a partir de les ciències. // AULA 195: Proyectos interdisciplinarios.

AULA 196: Arte, maestros y museos.  // Altres ...

 

 

  • Trencar el tabú de la lentitud. Una conversa virtual entre Joan Domènech i Carl Honoré. Els dos autors són els responsables del fet que l’educació i la vida dels infants es miri amb la filosofia de “moviment slow”. L’article és el resultat d’una conversa entre els dos.
  • Educació lenta. Joan Domènech. Introducció al monogràfic després de la publicació del llibre “ Elogi de l’educació lenta”.
  • Pedagogia creativa des de la condició humana. En temps d’excel·lència en l’educació. Angélica Sátiro. Reflexió sobre una pedagogia que té com a punt de partida la condició humana amb els límits i les possibilitats que comporta, els mètodes i altres elements educatius, en un moment en el que el discurs educatiu es centra en l’excel·lència.
  • Per una pedagogia del caragol. Gianfranco Zavalloni. Proposta educativa on s’exposen estratègies didàctiques per a la ralentització que metafòricament s’anomena pedagogia del caragol.  
  • Recuperant l’alè. Famílies en procés de desacceleració. Carmen Granados, Clàudia E. Diaz, Anna Ortiz. Per tal de poder ajudar als fills en els processos de la primera infància, cal que les persones adultes, escoles i famílies, enlenteixin els ritmes per sintonitzar amb els dels nens. 
  • A l’escola, és possible una educació lenta? Joan Domènech. L’objectiu de l’article és posar sobre la taula les dificultats i oportunitats  que tenim per poder fer una reflexió, en les comunitats escolars, sobre l’educació lenta. 
  • La mirada lenta. Jaume Cela. L’autor ens mostra la conveniència de donar el temps que cal a cada fet i a cada persona, també recomana una sèrie de pel·lícules on es reflecteix aquesta qüestió.
  • Experiències:
  • El temps i els docents. Escola Sínia. La vida atrafegada de l’escola ens fa oblidar la capacitat de gestionar el temps. Aquest temps ocupat en la docència també pot oferir moments per a les persones: per a l’atenció individual, per crear vincles, per compartir aprenentatges, per escoltar, per acompanyar, per riure...Aquest temps invertit en els docents repercuteix en totes les parts implicades en el centre i les ajuda a crèixer. 
  • El temps compartits amb els infants. Xavi Geis. L’article realitza un petit recorregut entre el que l’alumnat du a terme e l’escola, la manera com reflexiona sobre el propi aprenentatge davant del repte de fer una conferència a la universitat i com tot això té a veure amb el projecte educatiu del centre i amb la mirada d’aquest cap a l’educació. 
  • L’espai buit. Temps i espais de possibilitats. Meritxell Bonàs. L’article mostra una de les estructures que l’escola martinet ofereix als infants des del desig de fer realitat l’ètica que hi ha darrera de la mirada de que cada persona  té un temps d’aprenentatge. Aquesta estructura es coneix a l’escola com “espai buit”, és a dir un temps per decidir allò que un vol fer a partir d’un estructura creadora de possibilitats.

Formació ciutadana i tecnologia a Callús. Josep m. Ginesta, Ramon Fons.   Descripció de diferents projectes realitzats en xarxa.

 El desenvolupament de la competència matemàtica a través d’un procés d’indagació. Mariona Monteverde.

 Construint coneixement de forma compartida. Cap a bones pràctiques de treball en equip. Zinka Carandell, Olga Esteve. Descripció i anàlisi d’estratègies per avançar de forma compartida.

AULA 193/194 : Educación lenta.

Només comento un article del monogràfic ja que la resta són els mateixos del GUIX descrits anteriorment.

  • Paso a paso hacia la felicidad de nuestro alumnado. Edurne iribar, José Luis Alberdi. Experiencia fundamentada en la filosofia de respetar el ritmo de cada alumno en algunes escuelas rurales vascas. 

 Cómo trabajar con el alumnado de la ESO el lenguaje y los estereotipos sexistes en las matemáticas. Isabel Roldán.

 Los medios de comunicación en la educación artística. Susanne Krucsay. Conjunción entre aprender sobre los medios y a la vez aprender a través de los medios.

 Jóvenes por el barrio. Un proyecto de aprendizaje y Servicio en el barrio de la Florida. Jordi Ibáñez, Maria Bruno. Experiencia de 30 alumnos de bachillerato. Formación específica de iniciación al voluntariado y un período de voluntariado en el Esplai la Florida como apoyo a los monitores.

 Acción educativa desde un aula externa. Experiencia concreta respecto a un alumno de 4º de ESO.

GUIX 369: Aprendre a mirar el món a partir de les ciències.

Articles:

  •  Mirar el món a través de les ciències. Isabel Muñoz Moreno. Presentació del monogràfic. “cal ensenyar ciències a educació primària?”.
  • Educació científica en temps de crisi. Josep Bonil. L’autor proposa l’educació científica per comprendre, tenir un esperit crític i actuar davant la realitat que vivim com a eines per veure les oportunitats que presenta la crisi.
  • La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?. Jordi Martí. Aportacions de la psicologia del desenvolupament fetes al problema de la construcció de coneixement científic dels infants de tres a dotze anys. 
  • Aportació de les TAC a l’ensenyament de les cie`ncies. Teresa pigrau, Jesús Chivite.  Diferències entre TIC i TAC. Les TAC aporten millores en la construcció del coneixement quan s’utilitzen de manera contextualitzada. 
  • Quan suquem una galeta a la llet... Núria López Rebollal, Pilar Melcón. Davant un fet quotidià, es poden cercar respostes que connectin allò que veiem amb el que podem imaginar des d’una mirada científica. Quin tipus de gestió d’aula hem de practicar? 
  • Dues experiències d’aula a l’etapa de primària des del punt de vista de l’avaluació. Teresa Calveras, Roser Ylla. Dues experiències a cicle mitjà i superior centrades en l’anàlisi de l’avaluació i els instruments utilitzats.
  • Experiències:
  • El projecte Pont-Biblioescola. Carme Galve i altres. Biblioteca pública i escola s’uneixen per crear un projecte d’alfabetització informacional i l’ús de les biblioteques públiques i escolars en el terreny del desenvolupament curricular.

 ACADA, un projecte consolidat de suport a l’alumnat amb dificultats de la Garriga. Àrea d’Educació de l’Ajuntament de la Garriga. Adequació curricular per alumnes amb dificultats d’adaptació escolar . Projecte per alumnes de 4t ESO.

 Com eduquem els homes del segle XXI? Marina Subirats. Els perfils de gènere han evolucionat. Iel perfil de les nenes s’ha anat adaptant però no el del nens. L’escola actual està mal situada per ajudar a dur a terme aquests canvis.

 AULA 195: Proyectos interdisciplinarios.

  • Por los proyectos interdisciplinarios competenciales. Fanny Majó. El articulo analiza los proyectos interdisciplinarios y su realización con el trabajo competencial en el aula. 
  • Las situaciones problema…años después. Fanny Majó.  Entrevista realizada a Philippe Meirieu en torno al concepto de situación problema inspirado en la pedagogía de la situación problema. Meirieu plantea la necesidad de un cambio del paradigma educativo para llegar a consolidar la pedagogía de la situación problema hoy en día. 
  • Apuntes de evaluación para un proyecto interdisciplinario competencial. Fanny Majó. Proyecto interdisciplinario a partir del portafolios que ayuda al alumnado a responsabilizarse de sus aprendizajes y avances en el desarrollo de las competencias transversales. 
  • ¿Qué podemos hacer para gastar menos en energía? Irene López-Goñi, Izaskun Aldaz. Proyecto de activación de competencias en el que de manera interdisciplinar se plantea la aplicación de los contenidos de cuatro asignaturas de segundo ciclo de la ESO a una situación problemática: consumo eléctrico de la calefacción de la escuela. 
  • Casi todo es música. Una mirada a la interdisciplinariedad desde el área de música. Begonya Folch, Jordi Raventós. Proyecto de investigación en 4º de ESO desde lengua y música … 
  • El instituto adopta la muralla de Mataró. Josep Illa.  Experiencia con alumnos de 3º y 4º de ESO de un instituto basada en la metodología de aprendizaje servicio. 
  • Water saving Awards. Un proyecto interdisciplinario competencial. Montse Irún. Los proyectos como propuesta metodológica eficaz para el desarrollo de las competencias transversales . Alumnos de 1º ESO. 

 Enseñanza de las ciencia naturales. Luís del Carmen. Reflexión sobre la didáctica de las ciencias naturales.

 Formar maestros competentes: un reto difícil para el sistema educativo. Luís del Carmen.  Análisis crítico de la formación inicial que reciben los maestros y las condiciones para que puedan mejorar.

 Matemáticas en contexto: un punto de libro que nos plantea un problema. Núria Abelló, Assumpta Casacuberta. Experiencia desde la competencia matemática partiendo de la propuesta de la realización de un punto de libro para Sant Jordi, con el objetivo de motivar a los alumnos a ser competentes.

 ¡Yo me apunto a hacer trabajos de investigación! Mª Pilar Menoyo.

 “Ahí me siento agrupado”. Cinco claves inclusivas de la experiencia de un músico con síndrome de Down. Ignacio Calderón. Rafael Calderón es el primer español con síndrome de Down que obtiene el Grado profesional de Música.

 Escultismo: una propuesta educativa de aprendizaje y servicio. Elisa Lluch, Francisco Navarro. El escultismo ha sido un movimiento juvenil con una clara metodología educativa y contribuye a formar personas con un papel constructivo en la sociedad.

 Un taller como respuesta a problemas de aprendizaje. En un aula abierta el profesor plantea un taller de díez sesiones combinando objetivos de educación física y de audiovisuales, incidiendo en aspectos de autocontrol y de atención al propio cuerpo.

 AULA 196: Arte, maestros y museos.

  • Las maestras, los museos y el autobús. Ricard Huerta. Ideas aportadas por las investigaciones del grupo Arte y educación en cuanto a los aspectos de identidad de los colectivos docentes y en la necesidad de encontrar registros comunes con los educadores de museos. 
  • “Anarchitekton” de Jordi Colomer: una propuesta transversal en educación infantil. Helena Ayuso, Glória Jové, Roser Sanjuan.  Dos experiencias artísticas en educación infantil en Lleida en función del trabajo realizado en un centro de arte y la Facultad de ciencias de la educación.
  • Patrimonio en construcción. Experiencia realizada en el Colegio Bilingüe Ciudad Vieja de Montevideo y llamada Jugando con el Patrimonio.
  • La función educativa en los museos de arte de Santiago de Chile. Natalia Miralles. El objetivo es dar a conocer la función educativa en los museos de arte de la ciudad de Santiago de Chile. Se inicia un proceso de intercambio entre escuelas y museos.
  • Conocernos en el museo. Silvana Andrea. Experiencia con jóvenes de secundaria en Colombia.
  • Prácticas comisariales desde la educación. Pablo Coca. Estan apareciendo nuevas iniciativas de comisariados educativos que persiguen mayor colaboración con el público. El artículo relata la experiencia de la Sala Cero de un Museo de Valladolid.
  • Recursos para comprender el museo como agente educativo. Dolores Álvarez. Se recogen referencias en castellano para entender los procesos de educación artística en el museo.

 La nutrición en las escuelas: desayunos saludables. Propuesta didáctica de educación física en primaria. Trabajo de contenidos sobre nutrición y prevención de enfermedades.

 El proyecto Roma: inclusión en un centro de secundaria. Albert Andrés, esperanza Oliva, Jordi Sánchez. Experiencia de aplicación del proyecto Roma ( atención alumnos sdme Down) en un grupo de 3º ESO.

 Nuestra agrupación de centros en torno al proyecto: ”Camino de Santiago: fuente de desarrollo”. Lourdes Aparicio, Mª Jesús Ituráin, Amaia Madinabeitia.

 Educar para crear. Laura Méndez, Pilar Lacasa, Sara Cortés. Trabajar la propiedad intelectual des de la aparición de Internet. Derechos de autor, respeto y disfrute de la obra propia y ajena…

 ¿Cómo mejorar la educación matemática del profesorado en activo?. Angel Alsina, Consuelo Palacios. Actividad de formación permanente del profesorado del 2º ciclo de educación infantil en el que co-construyen y reconstruyen el conocimiento matemático que parte del análisis de la propia práctica docente y del andamiaje colectivo.

 Una experiencia de aprendizaje servicio frente al fracaso escolar en la Fundación Tomillo. Noelia García. Experiencia de aprendizaje servicio aplicada A PCPI por una organización del tercer sector como herramienta pedagógica para dimensionar los aprendizajes sociales y emocionales.

 EL DOCUMENTAL COMO ESTRATEGIA EDUCATICA. De Flaherty a Michael Moore, díez propuestas de actividades. Ramon Breu. Editorial Graó.

 EDUCACIÓ SOCIAL: la migració de menors no acompanyats.

  • Els nens menors migrants no acompanyats entre la indiferència i la invisisbilitat. Violeta Quiroga, Montserrat Sòria.
  • Menors no acompanyats a Espanya. Ana maria uría.
  • Terra de ningú. Migració i prostitució entre adolescents no acompanyades d’Europa de l’Est a Catalunya. Ariadna Alonso.
  • Menors no acompanyats davant la protecció internacional de l’asil. Carmen Guasch.
  • Escoles ocupacionals per a MENAS a Canàries. Miguel Angel Rojas.
  • Acollida immediata a menors que migren sense referents familiars. Reflexions per a la pràctica professional. Maru Trujillo.
  • Acolliment residencial. Xarxa de centre i MMNA a la comunitat de Madrid. Milagros Fernández, Hermes de la Osa.
  • La intervenció en els Centres d’Acollida per a Menors immigrants a València. Fundació Amigó. Elisabet Marco.
  • Evolució del paper de les entitats d’acció social i de l’educador social en l’atenció del menors Migrants no Acompanyats. Alicia Gonzalez.

 INFORMES D’AVALUACIÓ 16. L’avaluació de l’Educació Primària 2007. Departament educació.

 QUADERNS D’AVALUACIÓ 17. Departament Educació.

 QUADERNS D’AVALUACIÓ 18. L’avaluació de sisè d’educació primària 2010 i de la inserció laboral dels graduats en FPR. Departament Educació.

 ALTRES:

  • Revista Fapaes. Núm 31 Novembre.
  • Revista de la Federación Española de fibrosis quística. Número 60.
  • Revista de l’Associació catalana de fibrosi quística. Núm 65.
  • Revista de la Federación de Implantados Cocleares. Núm 55
  • Full informatiu de la Plataforma Ciutadana per una ESCOLA INCLUSIVA. Núm 11

 

 

 

Estàs aquí:Inici Revistes Revistes DESEMBRE 2010